"Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten"

“Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten”

Com diu el Sr. Manuel  Segura, a mi també em preocupa l’individualisme que es viu en aquesta societat, però reconec  que durant una bona etapa de la meva vida per necessitats, jo ho volia tot al moment i era molt insegur, tot i que aparentment semblés el contrari. Ara la meva manera de pensar ha canviat una vegada, estic comprenent i mínimament controlant les meves emocions, cosa de de petit i jove no vaig saber ni que eren!

Trobo necessari que els infants, ja que dono mig perduda la batalla de que la gent adulta pugui canviar, sàpiguen pensar, reconeguin les seves emocions i tinguin valors. No sóc l’unic que deu pensar en aquesta necessitat. Els mandataris, no són conscients? Per què persones com Manuel Segura i altres pedagogs de renom no estan al capdavant de la conselleria d’ensenyament? Per què es continua mesurant amb  informes, els aprenentatges adquirits, sabent que es deixa de banda el que estem tractant en aquest article? i ja fa temps que se sent parlar d’una educació més lliure, més lúdica, d’un currículum més obert.

Avui al Periodico, a la secció de Societat, s’opinava sobre la sisena hora i es feia referència a quin lloc ocupava Espanya en quant a coneixements en comparació amb altres Països. I relacionant-lo amb l’article, com podem donar-li més importància a les tres potes que proposa el Sr. Manuel Segura si des de dalt ens demanen resultats; trobo normal que la tendència sigui aquest individualisme.

Las societat és cada vegada més diversa i crec que a totes les escoles hauria d’haver-hi per currículum hores dedicades al treball de dinàmiques de grup, d’emocions i que tothom fos conscient de l’importància que té. Voldria que es fugís d’alguns comentaris de que a l’escola ho tenim molt difícil si a casa no ens acompanyen. D’acord, però intente-m’ho igualment!

No he tingut l’oportunitat de treballar en cap escola on es treballin emocions, però ganes en tinc. Espero algun dia poder formar part i proposar a l’escola on estigui aquest tipus de treball amb els alumnes, sigui quin sigui el seu capital cultural. I si més no, espero dins la meva tutoria quan em toqui, incloure aquestes activitats amb el meu grup.

Com a docent no he tingut experiència en el tema que ens envolta. Però com alumne, he tingut la sort de realitzar diversos estudis i el que amb més emotivitat recordo són les tutories que fèiem grupals, els valors que treballàvem i com gaudia anant al centre escolar. Aquestes les vaig realitzar quan cursava estudis de formació professional, on estàvem els que no érem “vàlids” per anar a la universitat. Jo hauria inclòs més tutoria individualitzada per tots, ara que en sóc conscient ho trobo a faltar. Només es feia per aquells en que aparentment era necessari.