Un vídeo que convida a treballar la pròpia educació emocional

Amb aquest vídeo se'ns haurien de despertar totes les emocions positives que hem anat treballant. Crec que ens pot ajudar a nosaltres mateixos a estar millor i ens pot donar idees o si més no molta empenta per ensenyar a l'alumnat i us asseguro que no és un pal!!


http://www.webislam.com/?idv=2457

Entrevista a Miguel Ángel Santos Guerra relaccionada amb l'educació

Deixo aquí la meva opinió sobre aquesta.

Un nus al llençol

 Reflexió sobre el power point  "Un nus al llençol"

TREBALL EDUCACIÓ EMOCIONAL

Aquí deixo el meu comentari.


Fins ara

TANCAMENT DEL CURS

Aqui deixo la meva última aportació d'aquest curs. En comptes de dir adéu, prefereixo dir...
FINS AVIAT!!!


Jesús

AVALUACIÓ

Aqui penjo la pauta de co avaluació que he fet de Raimon.

Taller diversitat, interculturalitat i avaluació. Activitat 1

Aquí teniu la primera activitat del taller de diversitat i interculturalitat. Per visualitzar-la clicka aquí.


Ara afegeixo l'activitat 2 i 3. En algun moment l'activitat 3 l'he complementat amb el document de la Fundació Adana, que per cert, agraeixo molt disposar d'ell!!

Análisi de l'unitat didàctica "Som Equilibristes!"

I aquí teniu el meu anàlisi. Fes click!

Up: Som equilibristes

Aqui us deixo la Up que analitzaré. Si la voleu visualtzar, clickeu aqui.

Soldats de Pau. Documental. Relacionats amb Resolució de conflictes.

“Sense ficció” presenta un documental que ens ensenya “el nou ordre mundial”. Fins ara pensàvem que la guerra era el que permetia fer grans negocis; ara ensenyem que en realitat és la pau. La cultura de pau ha anat guanyant adeptes a tot el món i ha donat com a resultar un fet mai vist en la història de la humanitat. Mai ...

Decret 142/2007

Podeu accedir aquest document clickant aquí.

"Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten"

“Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten”

Com diu el Sr. Manuel  Segura, a mi també em preocupa l’individualisme que es viu en aquesta societat, però reconec  que durant una bona etapa de la meva vida per necessitats, jo ho volia tot al moment i era molt insegur, tot i que aparentment semblés el contrari. Ara la meva manera de pensar ha canviat una vegada, estic comprenent i mínimament controlant les meves emocions, cosa de de petit i jove no vaig saber ni que eren!

Trobo necessari que els infants, ja que dono mig perduda la batalla de que la gent adulta pugui canviar, sàpiguen pensar, reconeguin les seves emocions i tinguin valors. No sóc l’unic que deu pensar en aquesta necessitat. Els mandataris, no són conscients? Per què persones com Manuel Segura i altres pedagogs de renom no estan al capdavant de la conselleria d’ensenyament? Per què es continua mesurant amb  informes, els aprenentatges adquirits, sabent que es deixa de banda el que estem tractant en aquest article? i ja fa temps que se sent parlar d’una educació més lliure, més lúdica, d’un currículum més obert.

Avui al Periodico, a la secció de Societat, s’opinava sobre la sisena hora i es feia referència a quin lloc ocupava Espanya en quant a coneixements en comparació amb altres Països. I relacionant-lo amb l’article, com podem donar-li més importància a les tres potes que proposa el Sr. Manuel Segura si des de dalt ens demanen resultats; trobo normal que la tendència sigui aquest individualisme.

Las societat és cada vegada més diversa i crec que a totes les escoles hauria d’haver-hi per currículum hores dedicades al treball de dinàmiques de grup, d’emocions i que tothom fos conscient de l’importància que té. Voldria que es fugís d’alguns comentaris de que a l’escola ho tenim molt difícil si a casa no ens acompanyen. D’acord, però intente-m’ho igualment!

No he tingut l’oportunitat de treballar en cap escola on es treballin emocions, però ganes en tinc. Espero algun dia poder formar part i proposar a l’escola on estigui aquest tipus de treball amb els alumnes, sigui quin sigui el seu capital cultural. I si més no, espero dins la meva tutoria quan em toqui, incloure aquestes activitats amb el meu grup.

Com a docent no he tingut experiència en el tema que ens envolta. Però com alumne, he tingut la sort de realitzar diversos estudis i el que amb més emotivitat recordo són les tutories que fèiem grupals, els valors que treballàvem i com gaudia anant al centre escolar. Aquestes les vaig realitzar quan cursava estudis de formació professional, on estàvem els que no érem “vàlids” per anar a la universitat. Jo hauria inclòs més tutoria individualitzada per tots, ara que en sóc conscient ho trobo a faltar. Només es feia per aquells en que aparentment era necessari.

SOCIOGRAMA

Com sabeu des de que es va enviar aquesta feina estic de baixa. Per tant, per poder aportar al bloc, he agafat dos activitats que ens van passar quan vaig cursar el segon curs del cicle formatiu de grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives.




Activitat 1
Aquesta activitat tal i com us la mostro , NO  es pot passar a primària. Hem de recordar que a l'hora de fer qualsevol dinàmica de grup hem de tenir en compte els riscos i resultats que podem tenir. El que sí podem fer és modificar les qualitats i reduir-les en funció de l'edat, el nivell de maduresa del grup.
Aquesta activitat es fa per parelles, en un clima de tranquil·litat. En funció de l'edat i nombre de qualitats s'ha de deixar un temps més o menys ampli per fer cada graella.S'havia de fer el següent:
- A la graella 1, s'ha de valora entre 0 i 4 el que sóc jo i el que no m'agrada ser. En aquesta graella, hem de unir els punts i fer una gràfica marcant de les 4 més altes, les tres que més destacaria de mi..
- A la graella 2, el que jo crec que creu com sóc la meva parella
- A la graella 3, el que jo crec com és la meva parella




Per acabar cada individu:
- Ha de comparar la seva graella 3 amb la meva 2.
- Ha de comparar la seva graella 1 amb la meva 3.
- Treure conclusions de l'activitat veient quina és la imatge que tenen de mi.


Us penjo al scribd un exemple, aqui teniu l'enllaç.




Activitat 2: Sociograma
 El mestre es deia Raül Sabaté, ens donava una assignatura: Dinàmica de grups;  i per que no sapiguessim qui érem a l’hora de donar-nos els resultats, va assignar un nom d’animal a cadascú i va quedar així:

	CAVALL (0)	LLEÓ(2)	FORMIGA(-2)	MOSQUIT(-2)	SERP (0)	ESCARABAT(0)
SI NO	BOU FORMIGA	TAURÓ COLIBRÍ	COLIBRÍ ÀNEC	LLUÇ OVELLA	CAVALL FORMIGA	FORMIGA ÀLIGA
	GAT(1)	ÀNEC(-2)	BOU(+1)	GALLINA(-1)	CADERNERA(+3)	ÀLIGA(-1)
SI NO	CALAMAR OVELLA	LLEÓ COLIBRÍ	CARPA OVELLA	TAURÓ COLIBRÍ	ÀLIGA CAVALL	CADERNERA CAMALEÓ
	LLUÇ(0)	GOS(0)	ESTORNELL(1)	CARPA(+3)	OVELLA(-6)	CALAMAR(1)
SI NO	CARPA OVELLA	CADERNERA ÀNEC	CABRA FORMIGA	ANGUILA OVELLA	CADERNERA GALLINA	GAT ÀLIGA
	TAURÓ(3)	TIGRE(0)	CABRA(1)	CAMALEO(0)	ANGUILA(1)	COLIBRI(-3)
SI NO	LLEÓ COLIBRÍ	TAURÓ ÀLIGA	ESTORNELL LLUÇ	COLIBRÍ MOSQUIT	CARPA OVELLA	CAMALEÓ MOSQUIT

  

 

La pregunta que ens havía formulat per construir el sociograma, va ser: Amb qui treballaries a l’estiu? Penso que per l’alumnat que érem, és adequada però que també podria haver estat més directe.

Les conclusions que vam treure observant el sociograma, van ser les següents:

-          Clarament s’observen diferents grups.

-          Hi han 3 persones que en comparació amb la resta están molt votades.

-          S’observen moltes parelles, creiem que per amistad. Tot i aquestes “parelles” el grup estava  molt cohesionat i participava amb tothom fos qui fos, però mantenia les seves preferències.

-          Trobàvem com a normal aquests resultats degut a que la majoria del grup no èrem del Prat del Llobregat, només 5 persones i no havien estudiat junts. També hi havia persones d’edats bastant diferents.

Les intervencions que vam proposar van ser:

-          Continuar barrejant al grup tal i com es feia fins ara però intentant donar, en certs moments, protagonisme als menys votats sense agobiar-los i sense que és notés.

Reflexió del cas “Del no res al conflicte”

Des de fa uns anys defenso que no hi ha una única manera de solucionar o fer les coses correctament. Crec que s’han de prendre decisions, després avaluar el resultat i decidir de nou si es pot millorar l’actuació envers el conflicte.

Tot i així, si formés part d’aquell centre, per a EF demanaria que es canviés el protocol d’actuació, ja que, potser els nens ho solucionen ràpid per poder entrar a la classe i no acabem de treure-li profit al conflicte. A més, en aquell moment, desatens a la resta de la classe. Tampoc m’agrada que Manu es quedés sense solucionar o dir la seva, es cert, que a vegades va bé, que no faci res, perque després ell valori si el no voler cedir o parlar, l’afavoreix o el perjudica.

Per la meva experiència, en cas d’un conflicte així, hauria donat algun avís verbal i si hagués continuat igual, llavors ho hauria parat i els faria seure en un lloc visible per no perdre de vista el grup. En un altre moment hauria parlat amb la tutora o tutor per emportar-me’ls a omplir el “parte” on amb més calma hauria intentat que tots tres participessin. A vegades les tutories en petit grup, són molt efectives. Els hauria fet enraonar i els hauria posat altres exemples, per que raonessin i poguessin valorar la seva actitud i fer-los veure que si tots tres cedeixen i no únicament pensen en ells, el problema es soluciona molt més ràpid.

Hem de ser conscients de que cert jocs i activitats donen peu a aquests comportaments que a vegades ni ells controlen, per això hauria donat algun avís verbal. A més la classe d’Ef sempre se la prenen amb molt d’entusiasme i les actituds, fins que no portes un temps i ho has treballat, no són molt adequades.  

En grup, hem coincidit en que no estem d’acord que Manu quedés sense fer res, preferíem haver enraonat amb ell.

S’ha proposat un canvi d’activitat ràpida.

Es defensava l’ús del “parte” ja que suposadament totes les àrees ho fan servir i s’afegeix que no sempre, fos per escrit, que anés en funció de l’edat.

Reflexió a partir del vídeo Vídeo "dinner for two"

El vídeo ens presenta un conflicte, que com ja vam dir i experimentem a diari, és habitual en les relacions humanes i sobretot  les escoles. Jo afegiria, que són necessaris pel desenvolupament emocional de l’alumnat.

La història comença a la selva (escola) on dues iguanes, un gripau i la resta d’animals resten tranquils, cadascú a la seva, com podria passar en una estona de pati qualsevol. Però arriba un moment en que les iguanes i el gripau volen la mateixa cosa, un insecte. El gripau de bon principi intenta agafar-ho. Si  l’hagués agafat, potser no hauria passat res, però com no ho fa, les iguanes entren al conflicte(baralla) a totes, sense cap altre intenció que pensar en elles mateixes i competir per l’insecte sigui quin sigui el preu. Fins i tot tenen l’oportunitat d’agafar un altre que els hi passa per les boques, però elles molt tossudes continuen barallant-se, fins que estan a punt de caure i ser menjats pels cocodrils. Es aquí quan crec que avaluen el cost de la situació, s’ajuden i es salven. L’insecte cau a prop del gripau, que no se’l menja, no tinc clar per què no ho fa, no sé si és per que no ha pogut i això li fa pensar o per que no ha volgut. Vull creure que és un alumne(líder?) amb més recursos o més madur en aquests aspectes de compartir i els i vol fer pensar.

El gripau organitza un sopar i només arribar a taula, comença a passar-lis per sobre un altre insecte i totes dues iguanes preparen la seva llengua, per competir de nou. El gripau s’espanta, però les iguanes s’ofereixen l’insecte mútuament i després li cedeixen al gripau, com a resposta del que han après.

El gripau els ha fet veure que dialogant, compartint, unint esforços, cedir dels propis interessos, poden aconseguir més coses o com a mínim, una mica per cadascú.